És el primer cop que redacto en aquest espai un article en la meva llengua materna, ja que d’entrada es pretén que aquest sigui un espai multicultural, íntegrament obert al mon del turisme de qualitat. També -com suposeu - els lectors als quals em dirigeixo habitualment, estan ubicats fora de les nostre fronteres, malgrat que també alguns d’ells ens entenen en la llengua de Mossèn Cinto.
Però més enllà i sobretot, la raó és que està dirigit a nosaltres, els Catalans i més concretament a les nostres autoritats turístiques per cridar lis l’atenció sobre un fenomen recent. El que ja feia molt de temps veníem pregonant com el futur del turisme de qualitat, s’està institucionalitzant de manera regular en el sí de les webs de turisme i diputacions, a on s’han fet de les rutes detallades una bandera de la seva feina de màrqueting. Nosaltres ho observem amb goig, però no podem més que considerar – sempre de forma molt constructiva – que aquestes propostes descrites no son més que la enumeració, - sota el denominador comú de un tema inherent a la nostra cultura - dels recursos a l’abast de tothom. Repeteixo, aplaudim la iniciativa però hem d’apuntar que són aquestes idees a emprendre de forma individual, en parella o família, que revesteixen un caràcter poc sostenible, donat que als llocs proposats no s’hi pot arribar sense transport privat. Pensem doncs, reconduint una qüestió que ja es va esmentar per part de especialistes internacionals en el últim congrés de Turisme Cultural a Barcelona (ECTN), que son les empreses especialitzades les que han de jugar en aquí un paper primordial en la divulgació de la cultura a través del turisme. Han de complementar aquesta oferta de qualitat, oferint rutes i experiències terra endins pels de fora, però també pels de casa. La nostre cultura i el nostre turisme s’ho mereixen.
