Estic enlluernat. No crec que ningú em prengui per desagraït al llegir amb escepticisme els rànquings de publicacions estrangeres, sobre els nous estels a la “volta celeste” de la gastronomia catalana... Penso que els guardons son, en una època de desencís econòmic, molt benvinguts com a recompensa per la feina i la il·lusió exercida per part dels restauradors. Es més, crec que constitueixen un reclam vàlid pel turisme gastronòmic de terres endins, sigui nacional o forà. Ara bé, ningú em negarà que dissortadament es dibuixa (ja de ben abans) un seriós “décalage” o desajust entre l’expectativa que generen aquestes guies gastronòmiques de prestigi i les formes d’aquestes modestes fondes o petits restaurants, posats sota el focus del glamour francòfil. La majoria eren fins no fa res, desconeguts fora de llur comarca; dit això, amb el més evident respecte que cada establiment es mereix. Els aristòcrates de aquesta cuina tan mediàtica –dels quals el sobirà acaba d’anunciar que es retirava temporalment- porten transmetin fa anys, una febre de popularitat i riquesa, difícils d’aturar. Així em temo, ens trobem amb unes poblacions modestes, una decoració espartana, un servei a sala que molt probablement no estigui a la alçada dels preus que aquests estels impulsen... Però de nou i sempre, seran els comensals qui hauran de marcar la pauta i el baròmetre de la Qualitat de Servei. Donat que, si no és així, l’únic que estarem afavorint serà el prestigi excessiu i la veneració del mapa “estelat” i la conseqüent decepció dels clients amants de la cuina i del bon servei. Que poc costa fer bé les coses, amb una mica de sensibilitat i orientació al client!
Viatgem, nois.
Viatgem, nois.
